La Plana i els prats de dall

Cassà se situa al punt precís on les Gavarres s’obren a la plana de la Selva. Aquesta plana s’estén per més de 35.000 ha, emmarcada entre les Gavarres a l’est, el massís d’Ardenya i Cadiretes al sud, i les muntanyes de les Guilleries i el Rocacorba a l’oest i al nord. És un territori d’ondulacions suaus, on predomina un paisatge agroforestal caracteritzat per conreus de cereals, farratges i blat de moro, amb clapes de bosc d’alzines, suros i pins. Presenta també nombroses rieres i rius, que ofereixen un hàbitat de ribera molt ric, a més de diverses àrees endorreiques que donen lloc a zones humides i inundables, representades a Cassà en diversos punts del municipi. Es tracta d’un paisatge amable i planer, que ofereix panoràmiques magnífiques, ideal per descobrir ja sigui a peu o en bicicleta. És també l’hàbitat d’una natura molt rica pròpia dels espais oberts, especialment pel que fa als ocells.

En aquest entorn natural poc conegut encara però d’una gran bellesa, s’hi troba un gran patrimoni tant natural com històric i arquitectònic. A Cassà, la plana, que conserva un caràcter marcadament agrícola, compta amb multitud de masies i cases de pagès, moltes d’elles d’origen medieval. Algunes de les més interessants poden ser Can Dalmau, d’època moderna,  Mas Bassó, documentat ja al segle XI, o d’altres com Can Oller, Can Frigola, Can Gruart, etc., totes elles considerades béns culturals d’interès local. També es conserven dues ermites rurals que testimonien la gran vivacitat que han tingut i tenen aquests paratges per a la vida de Cassà de la Selva. Al veïnat de Sangosta se situa el mas i la capella del Remei, del segle XVII-XVIII i que conserva un fresc de l’artista local Benet Casabó. Al veïnat d’Esclet se situa l’ermita de Sant Vicenç d’Esclet, on al mes de gener es celebra un aplec popular en honor d’aquest sant.

Al mateix veïnat d’Esclet s’hi poden trobar també els anomenats prats de dall d’Esclet. Els prats de dall són prats seminaturals dels quals s’extreu farratge, i que en èpoques de pluges poden quedar inundats formant petits estanys. Si bé la majoria d’aquests espais s’han drenat i dessecat, a Esclet es va poder arribar a un acord de custòdia amb la propietat dels terrenys, que ha permès conservar un espai natural únic que ofereix un hàbitat inigualable per a nombroses espècies de plantes, però també d’amfibis i d’ocells. Aquests prats són un exemple immillorable del ric patrimoni natural d’aquests espais oberts tan amenaçats.

Igualment, a la plana de la Selva hi havia històricament diversos llacs i estanys. En concret, a Cassà existia l’antic estany de Mosqueroles. Aquest gran llac es trobava al veïnat del mateix nom, a tocar de la riera Gotarra, i s’alimentava de les crescudes periòdiques de les rieres i torrents que travessen els suaus pendents de la plana. El llac va ser dessecat ja en plena edat mitjana per guanyar terres de conreu. Avui en dia encara se’n pot visitar un canal de drenatge del segle XV, per on les aigües de l’antic estany desguassen a la riera Gotarra.  

Tornant de Sant Vicenç cap al nucli de Cassà trobem també la Pineda Fosca, un espai natural d’esbarjo molt apreciat pels cassanencs, especialment en els mesos d’estiu, quan ofereix un refugi contra la calor. Ben a prop de la pineda, a tocar del mas Torremansa  podem trobar els camps on durant la guerra civil s’hi instal·là l’àeròdrom de Cassà. Aquest aeròdrom fou un dels molts que durant la guerra civil es crearen a l’entorn de Girona per protegir el territori dels bombardejos de l’aviació feixista. En concret, el de Cassà disposava de dues pistes de més de 200 metres d’amplada cadascuna. Avui, de l’aeròdrom en resta el paisatge planer que s’allarga entre la Pineda Fosca i el mas Torremansa, a més de diverses construccions, com la coneguda com a Casa dels aviadors, que potser feia de torre de control, i un refugi. 

Tot plegat ho podreu descobrir tant a peu com en bicicleta dels itineraris que es proposen des del municipi i que podreu descobrir aquí.