UN POBLE QUE VE DE LLUNY
Història de Cassà de la Selva
Les restes d’època paleolítica, neolítica, de l’edat del bronze, ibèriques i romanes que s’escampen pel terme municipal de Cassà fan palesa l’antiguitat dels seus assentaments humans. Per sobre de tots els jaciments antics, cal destacar el Puig del Castell (IV-II aC), tant per les seves dimensions com per la seva importància. El jaciment ibèric del Puig del Castell, que s’excava des de l’any 2000, està situat estratègicament en un dels estreps de les Gavarres, des d’on es domina una gran extensió de la plana i totes les comunicacions que la travessen.
La construcció d’una primitiva església romànica va ser el que va determinar la configuració del poble actual. Al seu voltant, i a redós de la sagrera que la circuïa, es va anar desenvolupant l’urbanisme cassanenc. El lloc escollit era ideal atès que dominava una extensa plana perfecta per al conreu, estava prop de la muntanya que li proporcionava el combustible necessari i la cacera, i estava ben comunicada amb la ciutat de Girona i amb la costa, dos punts propers i d’una importància estratègica i comercial. Al segle X ja es documenta la Villa Ascleto (Esclet), Verneta (Verneda) i la Villa Caciano (Cassà), i al segle XII el Kastrum de Catiano (el castell de Cassà), l’emplaçament del qual no es coneix de forma exacta.
Diferents privilegis i llicències reials varen donar a la població cassanenca més llibertat i independència, com quan Pere III el Cerimoniós va concedir un privilegi al poble pel qual el convertia en carrer, part i membre de la ciutat de Girona, o l’any 1456, en què el rei Joan II va restablir el Consell Municipal i va autoritzar l’organització de dues fires anuals i un mercat setmanal. En aquesta època es va també dessecar l’estany de Mosqueroles que va proporcionar nous terrenys per conrear. Aquesta tendència positiva va continuar el segle següent i es constata per mitjà de la gran reforma de l’església parroquial, la construcció de notables conjunts arquitectònics com Can Frigola i la Torre Salvana i la construcció en els actuals carrers d’Avall i del Germà Agustí i, més en endavant, en el carrer Ocata, la Travessia de les Mesures, etcètera.
La construcció d’una primitiva església romànica va ser el que va determinar la configuració del poble actual. Al seu voltant, i a redós de la sagrera que la circuïa, es va anar desenvolupant l’urbanisme cassanenc. El lloc escollit era ideal atès que dominava una extensa plana perfecta per al conreu, estava prop de la muntanya que li proporcionava el combustible necessari i la cacera, i estava ben comunicada amb la ciutat de Girona i amb la costa, dos punts propers i d’una importància estratègica i comercial. Al segle X ja es documenta la Villa Ascleto (Esclet), Verneta (Verneda) i la Villa Caciano (Cassà), i al segle XII el Kastrum de Catiano (el castell de Cassà), l’emplaçament del qual no es coneix de forma exacta.
Diferents privilegis i llicències reials varen donar a la població cassanenca més llibertat i independència, com quan Pere III el Cerimoniós va concedir un privilegi al poble pel qual el convertia en carrer, part i membre de la ciutat de Girona, o l’any 1456, en què el rei Joan II va restablir el Consell Municipal i va autoritzar l’organització de dues fires anuals i un mercat setmanal. En aquesta època es va també dessecar l’estany de Mosqueroles que va proporcionar nous terrenys per conrear. Aquesta tendència positiva va continuar el segle següent i es constata per mitjà de la gran reforma de l’església parroquial, la construcció de notables conjunts arquitectònics com Can Frigola i la Torre Salvana i la construcció en els actuals carrers d’Avall i del Germà Agustí i, més en endavant, en el carrer Ocata, la Travessia de les Mesures, etcètera.
Un cop superats els estralls de la guerra remença del segle XV, al final de la qual varen ser sentenciats a mort nou cassanencs, el poble va recuperar el dinamisme, i a mitjan segle XVII, absorbí un important contingent d’immigrants francesos, mentre el nucli urbà continuà expandint-se (apareixen el carrer del Raval, el Puigcugul i el Major). Ben aviat, la introducció i el desenvolupament d’un nou ofici, el de taper (el primer taper documentat és Francesc Malavila i Marranxa en l’any 1760), derivarà en una poderosa indústria, la del suro, la qual marcarà bona part de la història moderna i contemporània de Cassà. És a partir dels anys vuitanta del segle XIX, però, quan comença l’edat d’or de la indústria surera, que es va veure potenciada per la inauguració l’any 1892 del carrilet de Girona a Sant Feliu de Guíxols, un excel·lent mitjà de transport per al suro i el tap. La bona economia va ser el motor del creixement demogràfic i urbanístic de la població del segle XIX que es va perllongar durant les primeres dècades del segle XX.
Aquest caràcter marcadament industrial de la població cassanenca va afavorir l’eclosió d’un important moviment associatiu, sobretot de caràcter obrerista i sindicalista, la diversificació educacional, i la proliferació d’agrupacions musicals. Pel que fa a les manifestacions musicals, cal destacar el naixement d’importants cobles i orquestres com la Unió a finals del segle XIX i La Principal de Cassà i la Selvatana a principis del segle XX, a més del naixement de l’Orfeó Catalunya el 1902. I és que Cassà és terra de músics, una tradició que va culminar i es va veure recompensada quan es va convertir en Ciutat Pubilla de la Sardana l’any 2000.
Cassà va patir també els efectes de la Guerra Civil espanyola. Així, el poble va ser bombardejat en els últims dies de la guerra, amb el tràgic resultat de sis víctimes mortals. Avui, la ruta Cassà sota les bombes permet resseguir els indrets on van caure les bombes i homenatjar-ne les víctimes. Les actuacions repressives de la posterior dictadura varen aturar la vida econòmica, social i cultural de Cassà, i no va ser fins als anys seixanta que la indústria es va començar a diversificar i es va recuperar un dinamisme econòmic i social, amb l’absorció d’un contingent molt important d’immigració. L’arribada de la democràcia va ser un important revulsiu per a l’increment de la participació de la societat civil en l’activitat sociocultural i lúdica de la població, amb la recuperació de tradicions i la creació de noves associacions com la Colla Excursionista Cassanenca, que va tenir una especial incidència en aquesta obertura.
En els últims anys Cassà ha experimentat un notable creixement. La població ha registrat un notable increment acostant-se als 11.000 habitants.
Aquest caràcter marcadament industrial de la població cassanenca va afavorir l’eclosió d’un important moviment associatiu, sobretot de caràcter obrerista i sindicalista, la diversificació educacional, i la proliferació d’agrupacions musicals. Pel que fa a les manifestacions musicals, cal destacar el naixement d’importants cobles i orquestres com la Unió a finals del segle XIX i La Principal de Cassà i la Selvatana a principis del segle XX, a més del naixement de l’Orfeó Catalunya el 1902. I és que Cassà és terra de músics, una tradició que va culminar i es va veure recompensada quan es va convertir en Ciutat Pubilla de la Sardana l’any 2000.
Cassà va patir també els efectes de la Guerra Civil espanyola. Així, el poble va ser bombardejat en els últims dies de la guerra, amb el tràgic resultat de sis víctimes mortals. Avui, la ruta Cassà sota les bombes permet resseguir els indrets on van caure les bombes i homenatjar-ne les víctimes. Les actuacions repressives de la posterior dictadura varen aturar la vida econòmica, social i cultural de Cassà, i no va ser fins als anys seixanta que la indústria es va començar a diversificar i es va recuperar un dinamisme econòmic i social, amb l’absorció d’un contingent molt important d’immigració. L’arribada de la democràcia va ser un important revulsiu per a l’increment de la participació de la societat civil en l’activitat sociocultural i lúdica de la població, amb la recuperació de tradicions i la creació de noves associacions com la Colla Excursionista Cassanenca, que va tenir una especial incidència en aquesta obertura.
En els últims anys Cassà ha experimentat un notable creixement. La població ha registrat un notable increment acostant-se als 11.000 habitants.
Vila Surera
Cassà és una vila marcada per la manufactura del suro, un element que ha conformat el paisatge, l’economia i les tradicions del poble i de tot el territori.
Terra de Músics
Cassà és de fa més de cent anys una terra de músics. S'ha convertit en un referent de concerts i activitats culturals vinculats a la música tradicional i moderna.
Porta a les Gavarres
Nombrosos senders i camins parteixen del poble i s’endinsen a les Gavarres, formant una xarxa d’itineraris que permeten descobrir un ric patrimoni natural i cultural.
